Psicoteràpia Breu estratègica. Què és?

La Psicoteràpia Breu Estratègica es podria definir com:

“l’art de resoldre problemes complicats mitjançant solucions aparentment simples” (Nardone)

La Psicoteràpia Breu sorgeix a partir de les innovacions terapèutiques de Milton H. Erickson als anys 30.

Posteriorment, la seva estela assentarà les bases del naixement de:
La Psicoteràpia Estratègica en el Mental Research Insituto (Palo Alto) de la mà d’autors com Gregory Bateson, Donald deAvila Jackson, Paul Watzlawick, John Weakland, Virginia Satir, Jay Haley, Richard Fisch i Janet Beavin Bavelasi entre d’altres.

Psicoteràpia Breu centrada en solucions (Milwakee) amb Steve de Shazer, Insoo Kim Berg i el seu equip.

És una psicoteràpia que sorgeix de la voluntat de cercar una pràctica terapèutica més breu, positiva i eficaç que les psicoteràpies existents.

La Psicoteràpia Breu ajuda a la persona a descobrir i mobilitzar els propis recursos per iniciar el procés de canvi a través de la integració principalment de:

• Teràpia Centrada en solucions
• Teràpia Estratègica

També integra elements de:

• Teràpia Cognitivo-Conductual
• Teràpia Narrativa
• Teràpia Sistèmica
• Teràpia Ericksoniana

Avantatges de la Psicoteràpia Breu

• No estigmatitza a la persona, no crea diagnòstics. (“la persona no és el problema, el problema és el problema” Epston i White)
• Potencia els recursos propis. És només des dels recursos que la persona pot solucionar les seves mancances.
• La persona adquireix més competències per resoldre problemes futurs.
• Les sessions són més positives treballant amb recursos i no amb mancances.
• Fomenta l’autonomia personal al no cronificar el procés terapèutic.
• El reduït nombre de sessions permet també un cost menor de la teràpia en temps i diners.
• El terapeuta és actiu i col·labora amb la persona d’ expert a expert. El psicòleg és especialista en psicologia i la persona en el seu problema.
• S’adreça a la persona i se centra en les solucions.
• No es centra en el passat i en els orígens, sinó en el present de la persona.
• S’avalua en cada sessió el grau d’assoliment dels objectius.
• No aplica solucions estàndards mitjançant classificacions diagnòstiques, cerca solucions a mida. ( “Les expectatives i les previsions dels professors sobre la forma en que d’alguna manera se conduirien els alumnes, determinen precisament les conductes que els professors esperaven.” Rosenthal y Jacobson).