Motivació

La motivació és el motor que ens porta a executar una determinada conducta, l’interès que ens porta a intentar aconseguir algun objectiu.[1] La motivació neix de les experiències anteriors, de la creença o expectativa sobre un fet futur i de les emocions associades a una tasca. Com que és un procés intern, no és directament observable, sinó que s’ha de jutjar per les accions o expressions del subjecte. Algunes de les motivacions més profundes es relacionen amb l’inconscient.

La motivació és una de les àrees d’estudi de la psicologia. Les seves aplicacions se centren en les esferes productives de al vida, l’educació i el treball, on l’individu ha de rendir i ha d’estar motivat per fer-ho. L’interès millora l’atenció, augmenta l’esforç i la productivitat, esmena errors més ràpidament i permet dedicar més temps a una tasca sense fatiga.

Algunes de les pautes per augmentar la motivació passen per:

• proporcionar experiències d’èxit o agradables relacionades amb la tasca
• examinar l’escala de necessitats i prioritats i focalitzar la situació per afavorir les que ocupin una posició més elevada en la consideració del subjecte
• establir un sistema de recompenses i càstigs (només quan la motivació és merament externa, ja que en cas contrari té l’efecte oposat) basats en aquestes necessitats
• potenciar els reforçadors de la conducta
• organitzar la feina per passos asequibles, de manera que complir la llista o agenda sigui un dels objectius
• permetre l’intercanvi de parers entre els membres de l’organització per compartir objectius i creences comunes
• deixar marge de llibertat amb pautes que possibilitin l’èxit