Trastorn per afartament: quan menjar es converteix en una presó silenciosa

El trastorn per afartament va molt més enllà de menjar en excés. És una lluita silenciosa amb l’ansietat, la culpa i la pèrdua de control. En aquest article explorem com la teràpia breu estratègica pot oferir eines reals i efectives per transformar la relació amb el menjar, sense dietes, sense culpa i amb resultats sostenibles.

Trastorn per atracament: quan menjar es converteix en una presó silenciosa

No es tracta de falta de força de voluntat. No és gula ni ansietat descontrolada. El trastorn per atracament (també conegut com binge eating) és una forma de patiment que es manifesta en la relació amb el menjar, però les seves arrels són més profundes.

Sovint viscut en silenci, amb vergonya i culpa, aquest trastorn tanca qui el pateix en un cicle d’impulsos, atracaments i auto-reprotxes que es repeteix una vegada i una altra. Des de la Terapia Breu Estratègica, entenem l’atracament no com un símptoma aïllat, sinó com la punta visible d’un patró relacional i emocional que s’ha convertit en un carreró sense sortida. Però hi ha una sortida. I no passa per comptar calories.

Què és el trastorn per atracament?

Parlem de trastorn per atracament quan la persona perd el control de la seva conducta alimentària de manera recurrent: consumeix grans quantitats de menjar en poc temps, sense gana real, acompanyat d’una sensació d’urgència, desconnexió i, després, un profund malestar emocional. No hi ha conductes compensatòries (com vòmit o exercici extrem), però sí una enorme càrrega de culpa i vergonya.

El que moltes vegades s’ignora és que aquest trastorn no respon a una disfunció alimentària, sinó a una estratègia de regulació emocional desbordada: es menja per calmar, per anestesiar, per omplir un buit que res té a veure amb la gana.

Atracaments: el llenguatge emocional del cos

En teràpia breu parlem de solucions intentades disfuncionals: el que fas per sentir-te millor… acaba fent-te empitjorar. L’atracament comença com un recurs d’emergència: calma a curt termini, alleujament momentani. Però aviat es converteix en una trampa més potent. Es menja per deixar de sentir, per no enfrontar-se, per aturar el món. Però després de l’atracament no queda alleujament: només culpa, cansament i autodespreu.

I el més dolorós és que qui el pateix sap perfectament que no li funciona, però no troba la manera de fer una altra cosa.

El cercle viciós del control i la pèrdua de control

En el trastorn per atracament sovint hi ha un patró molt freqüent: l’obsessió pel control. Controlar què es menja, el cos, la imatge. Com més es restringeix, més violenta és l’explosió. La rigidesa alimentària (dieta estricta, prohibicions, ideals inabastables) es converteix en l’aliat perfecte de l’atracament. I llavors arriba la promesa de “demà començo de nou”, seguida d’un altre cicle de restricció i nova caiguda.

Des de la teràpia breu estratègica, trenquem aquest cercle no amb noves normes, sinó amb estratègies disruptives que alteren el patró automàtic: prescripcions del símptoma, exposicions graduades al plaer, paradoxes que desmunten la lògica del control, exercicis que retornen al cos una funció emocional saludable.

Trastorn per atracament, què pot fer la teràpia breu estratègica?

  • Desactivar l’automatismo de l’atracament
    En lloc de lluitar-hi, l’observem, el prescrivim, el transformem. Es treballa perquè l’atracament deixi de ser un acte automàtic i esdevingui una elecció conscient (encara que incòmoda). Aquest petit canvi canvia tot el sistema.
  • Trencar el binomi prohibició – excés
    Aprenem a menjar des del permís, no des de la prohibició. Des del contacte amb el cos, no des de la guerra contra ell.
  • Treballar les emocions que es mengen
    El menjar tapa emocions no digerides: ràbia, tristesa, buit, frustració. En identificar-les, anomenar-les i legitimar-les, desapareix la necessitat d’anestesiar-les amb menjar.
  • Reconstruir l’autoestima des dels actes, no des del cos
    L’objectiu no és tenir un cos normatiu. És recuperar la dignitat, la coherència i el poder personal. El cos no és el problema. La relació que s’estableix amb ell, sí.

I si el problema no fos el menjar?

Quan el patiment es canalitza a través del cos i el menjar, tot gira al seu voltant. Però el problema no està en què menges: està en què t’obliga a menjar així. Al Centre de Psicoteràpia Breu i Estratègica del Maresme, abordem aquest trastorn des d’una perspectiva no culpabilitzadora, centrada en el canvi i l’eficàcia, sense eternitzar el procés.

Si has provat moltes vegades de canviar la manera de menjar… potser ha arribat el moment de canviar la manera de gestionar el teu món emocional.

📞 Contacta amb nosaltres, et podem ajudar amb el canvi.

Bibliografia recomanada

  • Nardone, G. (2014). Psicotrampas. Herder. Comprar
  • Watzlawick, P., Weakland, J., Fisch, R. (1974). Cambio: Formación y solución de los problemas humanos. Herder. Comprar
  • Nardone, G. (2022). Las prisiones de la comida. Herder. Comprar
Sol·licitar cita per Whatsapp

Si estic atenent un client, quan acabi et respondré :)

Truca’ns
Escriu-nos
Reservar cita

Reserva cita directament

Anna Mach - Doctoralia.es
Resum de la privadesa
CPBreu CA

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.

Cookies estrictamente necesarias

Las cookies estrictamente necesarias tiene que activarse siempre para que podamos guardar tus preferencias de ajustes de cookies.

Cookies de terceros

Esta web utiliza Google Analytics para recopilar información anónima tal como el número de visitantes del sitio, o las páginas más populares.

Dejar esta cookie activa nos permite mejorar nuestra web.