Addicions

El terme addicció és utilitzat en un ventall ampli de contexts per a descriure una inclinació, una obsessió, una obligació o una dependència física o psicològica excessiva. Alguns exemples d’addicció poden ser l’addicció a les drogues (drogoaddicció), als videojocs, al joc (ludopatia), al tabac (tabaquisme), a l’alcohol (alcoholisme), a l’ordinador, a la pornografia, al menjar, entre d’altres.

En terminologia mèdica, una addicció és un estat en què el cos depèn d’una substància per a funcionar normalment, i desenvolupa una dependència física cap a aquesta, com en el cas de la drogoaddicció. Quan la droga o la substància de què algú depèn se li retira, això causa en el malalt una síndrome d’abstinència, que presenta un conjunt característic de símptomes.

En el camp de la psicologia, una addicció no està associada necessàriament amb un ús abusiu d’una substància, ja que aquesta forma d’addicció es pot generar fins i tot seguint la medicació d’un tractament mèdic convencional, prescrit per un metge.

Tipus d’addiccions

La sensació de benestar o plaer que produeix el consum d’algunes substàncies és provocada per transformacions bioquímiques en el cervell, de tal manera que l’absència de consum provoca l’efecte contrari: malestar generat per la manca de químics que alleugin la tensió.

El plaer que provoca la substància al addicte és poc durador i segons transcorre el temps, el plaer és menor. Aquesta insensibilització progressiva s’anomena tolerància

Si les drogues s’usen com una fugida de problemes que no se saben resoldre, la probabilitat d’addicció és molt més alta que si és per motius lúdics. Encara que sempre hi ha, en major o menor mesura, algun tipus de risc.

Alcoholisme

L’alcoholisme és una dependència amb característiques d’addicció a les begudes alcohòliques. La seva causa principal és l’addicció provocada per la influència psicosocial en l’ambient social en què viu la persona. Es caracteritza per la necessitat d’ingerir substàncies alcohòliques en forma relativament freqüent, segons cada cas, així com per la pèrdua de l’autocontrol, dependència física i síndrome d’abstinència.

L’alcoholisme suposa un seriós risc per a la salut que sovint comporta el risc d’una mort prematura com a conseqüència d’afeccions de tipus hepàtiques com la cirrosi hepàtica hemorràgies internes, intoxicació alcohòlica, hepatocarcinoma , accidents o suïcidi.

L’alcoholisme no està fixat per la quantitat ingerida en un període determinat: persones afectades per aquesta malaltia poden seguir patrons molt diferents de comportament, existint tant alcohòlics que consumeixen a diari, com alcohòlics que beuen setmanalment, mensualment, o sense una periodicitat fixa. Si bé el procés degeneratiu tendeix a escurçar els terminis entre cada ingesta.

Els problemes socials que es deriven de l’alcoholisme poden incloure la pèrdua del lloc de treball, problemes financers, conflictes conjugals i divorcis, condemnes per crims tals com conducció sota la influència de l’alcohol, desordres públics o maltractaments, marginació, manca de respecte de gent que arriba a veure en l’alcoholisme com un mal que l’alcohòlic es infligeix a si mateix i que veuen com fàcilment evitable. Estudis exhaustius, mostren que l’alcoholisme no només afecta els alcohòlics sinó que pot afectar profundament a qualsevol persona de la seva comunitat que estigui al seu voltant.

Tabaquisme

El tabaquisme és la addicció al tabac provocada, principalment, per un dels seus components actius, la nicotina; l’acció d’aquesta substància acaba condicionant l’abús del seu consum. El tabaquisme és una malaltia crònica sistèmica que pertany al grup de les addiccions i està catalogada en el Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals DSM-IV de la American Psychiatric Association.

Actualment es creu que és la principal causa mundial de malaltia i mortalitat. Es considera una malaltia adictiva crònica amb possibilitats de tractament.

Segons la Organització Mundial de la Salut el tabac és la primera causa de malaltia, invalidesa i mort prematura del món. A Europa el tabaquisme provoca cada any 1,2 milions de morts. Està directament relacionat amb l’aparició de 29 malalties, de les quals 10 són diferents tipus de càncer, i és la principal causa del 95% dels càncers de pulmó, del 90% les bronquitis i de més del 50% de les malalties cardiovasculars.

Dependència moderada-intensa: consum de més de 20 cigarretes al dia, fumen el primer cigarret a la primera mitja hora després d’aixecar-se.

Dependència lleu: consum de menys de 20 cigarrets al dia, fumen el primer cigarret després de mitja hora d’aixecar.

Drogodependència

La drogodependència o drogoaddicció és un tipus d’addicció considerada com malaltia crònica, recurrent i tractable que consisteix en l’abús de drogues, sovint ocasiona danys en la salut.

Per poder ser diagnosticada com a tal, la dependència a substàncies ha de comportar un patró desadaptatiu de consum que comporta malestar o deteriorament (físic, psicològic o social) i al costat del que s’han de donar, almenys, tres dels següents criteris en algun moment d’un període continuat de 12 mesos:

Tolerància

Síndrome d’abstinència a l’interrompre o reduir el consum

La substància és consumida en quantitats majors o durant més temps del que es pretenia en un principi

Hi ha un desig persistent o esforços infructuosos d’interrompre el consum o de controlar-ho

Es fa servir molt de temps en activitats relacionades amb l’obtenció de la substància, consum o recuperació dels seus efectes

Es dóna una important reducció de les activitats quotidianes del subjecte a causa de la ingesta de la substància

Es continua consumint la substància malgrat tenir consciència dels seus potencials riscos

Aquests criteris fan referència tant a aspectes relacionats amb la dependència física com amb la psicològica.

Contacta o truca'ns

3 + 13 =

info@cpbreumaresme.com
630 888 621

[whatsapp phone=”+34619440872″ blank=”true”]Envia’ns un WhatsApp[/whatsapp]

Abrir chat
Powered by